Users/DavidFrancisco/sistemes/resum

Podem definir el tractament de la informació com el conjunt d’operacions que s’han d’efectuar sobre les dades que componen la informació.
L’emissor és el responsable de generar la informació (per exemple, una persona quan parla, un llibre quan llegim, etc.). El canal és l’element que permet la transmissió de la informació (per exemple, l’aire quan parlem, el fil de telèfon en les comunicacions telefòniques, etc.).
El receptor és l’element que rep la informació (per exemple, en aquest moment concret, sou vosaltres que esteu estudiant aquesta unitat didàctica).
Un sistema d’informació és un conjunt d’elements que interactuen entre ells amb l’objectiu d’aconseguir uns fins determinats (per exemple, una empresa, un negoci, etc.).

1. L’entrada d’informació és el procés mitjançant el qual el sistema d’informació agafa les dades que necessita per a processar la informació. Les entrades poden ser manuals o automàtiques.
   

2. L’emmagatzematge de la informació és una de les activitats o capacitats més importants que té un ordinador, ja que mitjançant aquesta propietat el sistema pot recordar la informació guardada en la fase o en el procés anteriors.
   

3. El processament de la informació és la capacitat del sistema d’informació per a fer càlculs d’acord amb una seqüència d’accions preestablertes determinada.
   

4. La sortida de la informació és la capacitat d’un sistema d’informació per a treure la informació processada o bé les dades d’entrades a l’exterior.
   

Un sistema transaccional és un tipus de sistema d’informació dissenyat per a recollir, emmagatzemar, modificar i recuperar qualsevol tipus d’informació que és generada en una organització (per exemple, el traspàs d’una quantitat de diners entre comptes bancaris, sistemes de reserves de bitllets de transports i d’espectacles, etc.).

Una transacció és un conjunt d’accions que es fa sobre una estructura de dades complexa i que és format per diversos processos que s’han d’aplicar un després de l’altre. Tota transacció genera o modifica la informació que es troba eventualment emmagatzemada en un sistema d’informació.

Per a definir què és un sistema operatiu, cal tenir presents dos aspectes relacionats amb l’ordinador: el maquinari i el programari. L’ordinador és format per dos elements fonamentals: l’element físic o maquinari i l’element lògic o programari.
Maquinari i programari
El maquinari (hardware) fa referència a tot allò que podem veure i tocar (el monitor, el teclat, la CPU, etc.).
El programari (software) fa referència als elements que no tenen existència física, com les idees, els conceptes, els programes, les aplicacions, etc.
Per a facilitar l’ús de l’ordinador s’ha posat per sobre del maquinari una capa de programari amb l’objectiu de gestionar les diferents parts de l’ordinador d’una manera eficient i, alhora, presentar a l’usuari una màquina virtual molt més senzilla d’entendre i utilitzar. Aquesta capa de programari és l’anomenat programari del sistema, la part més important del qual és el sistema operatiu.
Un sistema informàtic és un conjunt d’elements necessaris per a la realització i la utilització de les aplicacions informàtiques. Els components principals d’un sistema informàtic són:

• el maquinari,


• el sistema operatiu,


• els programes d’aplicació,


• els usuaris.

Podem definir el sistema operatiu tenint en compte diferents paràmetres de valoració:

1. Segons la funció que tingui.
   

2. Des del punt de vista de l’usuari.
   

3. Des del punt de vista de gestor de recursos.
   

4. Des del punt de vista del sistema i de l’operació.
   

5. En funció de la comoditat i de l’eficiència.
   

6. Des del punt de vista de comunicació entre l’usuari i el maquinari.

Els dos primers tipus de programes, juntament amb els enllaçadors i els depuradors, són útils per a crear un nivell d’abstracció còmode per al desenvolupament de programes.
El sistema operatiu controla i coordina l’ús del maquinari que fan els diferents programes d’aplicació dels diversos usuaris.

Els sistemes operatius són formats, bàsicament, per les estructures
següents:

• el nucli (kernel),


• l’administrador de memòria,


• el sistema d’entrada/sortida,


• l’administrador d’arxius.

Hi ha diferents estructures a escala interna que han de presentar o que
presenten els sistemes operatius. Bàsicament són set:

1. Estructura monolítica
   

2. Estructura jeràrquica o en capes
   

3. Estructura de màquina virtual
   

4. Estructura client/servidor
   

5. Estructura orientada a l’objecte
   

6. Estructura multiprocressador
   

7. Estructura per funcions